FEMS: les conseqüències de fer les coses tard... i malament

A Llubí, tot indica que ben aviat l’equip de govern del PP haurà d’afrontar les conseqüències d’ignorar durant anys la necessitat de gestionar bé els residus i promoure activament el reciclatge.
Al PP no li quedarà altra sortida que apujar les taxes de fems als ciutadans i reconèixer que aquest encariment és degut a la deixadesa municipal (històrica en aquesta matèria), per una banda, i al baix percentatge de reciclatge, per l’altra.
La Mancomunitat del Pla, després d’arrossegar un dèficit acumulat de 6 milions d’euros, ha decidit que cada ajuntament assumirà el cost que genera la recollida de fems al seu municipi. Cada municipi haurà d’aprovar la seva pròpia ordenança i recaptar (via taxa) els ingressos suficients per cobrir el cost total que li correspon. Una ordenança i unes taxes que hauran d’estar fixades el gener de 2011.
La informació que cal tenir present és la següent:
1r. La tarifa de residus urbans que cobra la concessionària del Consell Tirme als ajuntaments es basa en les tones de rebuig i no en les tones de material reciclat (vidre, paper, envasos i matèria orgànica). Per tant, si es recicla poc i es genera molta fracció de rebuig caldrà pagar molt més.
2n. Aquesta tarifa s’ha incrementat moltíssim durant els darrers anys. Cal recordar que UM i el PP, al final de l’anterior legislatura, prorrogaren el contracte amb Tirme ampliant fins a 40 anys!
3r. Llubí és un municipi amb percentatge de reciclatge molt baix. Un 83,8% del fems que genera és fracció de rebuig i únicament un 16,2% dels residus són separats correctament per a reciclatge.
Segur que interessarà dir que a Llubí la gent no ha tengut prou interès i es recicla molt poc. Però aquesta seria una anàlisi simplista i errònia. Si a altres pobles el percentatge de reciclatge és molt superior és perquè l’Ajuntament s’ha implicat activament en la tasca. Per una banda, conscienciant a la gent del beneficis ambientals i econòmics, i per altra facilitant activament el reciclatge.
Repetides campanyes, ordenances municipals, punts verds accessibles, integrats en el poble i ben gestionats, contenidors de reciclatge ben repartits, assessorament municipal, repartiment de contenidors domèstics per a reciclar, incentius, etc. Tot un seguit d’iniciatives que progressivament han donat el seu fruit en aquells pobles en què l’Ajuntament s’ha implicat mínimament en una bona gestió dels residus urbans. En aquests municipis, ara, la taxa de fems és i serà substancialment més baixa.
No es tracta de comparar-se a municipis que són capdavanters en gestió de residus com ara Puigpunyent o Esporles, sinó a municipis del mateix Pla de Mallorca. Així, mentre Llubí té un percentatge de rebuig de més del 83%, Maria de la Salut (63%), Petra (68%), Porreres (68%) o Sineu (64%) el tenen inferior al 70%.
A Llubí és evident el poc interès que ha mostrat l’Ajuntament durant el darrers anys pel que fa al reciclatge, fins i tot s’han pres decisions en sentit contrari (el punt verd lluny del poble, durant anys abandonat, retirada del poble dels contenidors de reciclatge, no aprofitar les inversions del Plan E, etc.).
Ara cal pagar les conseqüències de no haver fet una bona política de residus i com sempre les conseqüències les paguen els ciutadans. I segur que l’equip de govern del PP demanarà, ara sí, quan s’ha d’apujar les taxes de fems, el suport de tothom, dels ciutadans i de l’oposició. De cop i volta l’equip de govern del PP creurà amb les bondats del reciclatge, estarà preocupat pel medi ambient i per la destinació correcta del residus, i fins i tot es permetrà el luxe de donar consells i receptes! Tanmateix, són les conseqüències de fer les coses tard i malament...